A New York una restrospectiva...
A Barcelona un espai jove...
A Rubí hauriem de fer un judici als arquitectes que van dissenyar aquests edificis del 25 de Setembre.

«És molt trist que avui en dia sigui tan escassa la informació inútil» (Oscar Wilde)
Enlloc de pujar directament a la Mola, vaig decidir agafar el camí de la Font Soleia.
fan sentir com si fossis un furtiu... segur que molts anys la gent ha utilitzat aquest camí per creuar la Mola sense ser vistos pels vigilants del Monestir...
La meva idea era arribar a esmorzar als òbits i d'allar anar caminant fins al Montcau.
I així, ho vaig fer i desprès de caminar i caminar em vaig adonar de la baixa forma que tinc. Rampes per les cames i esquena destrossada. Però la idea era senzilla, poc a poc i un peu davant de l'altre... no tenia pressa, volia disfrutar del dia, ...
Les vistes eren espectaculars i no trobava ningú pel camí... estava sol?
Cap a al migdia i tornar del Montcau vaig començar a trobar-me gent.. no gaire.. 5 persones però algo és algo :-)
Dinar a la Mola, coca-cola al Bar i tornada cap a casa a buscar la Marina.
Valoració final del dia: Perfecte!!! qué més puc demanar?