dilluns, 10 de novembre de 2008

Cortijo de Nínchez

Las heridas quemaban como soles
a las cinco de la tarde,
y el gentío rompía las ventanas
a las cinco de la tarde.
A las cinco de la tarde.
¡Ay qué terribles cinco de la tarde!
¡Eran las cinco en todos los relojes!
¡Eran las cinco en sombra de la tarde!

dijous, 6 de novembre de 2008

Problema de matemàtiques

Construir els nombres del 0 al 10 utilitzant quatre 4 i les operacions +, -, *, /.
Per exemple:

  • 0 = (4 + 4) - (4 +4)



.... (si ho vols intentar deixa de llegir)




  • 1 = (4 - 4) + (4 / 4)
  • 2 = (4 / 4) + (4 / 4)
  • 3 = (4 * 4 * 4) / 4
  • 4 = ( (4 - 4 ) * 4 ) + 4
  • 5 = ( (4 * 4) + 4 ) / 4
  • 6 = ( ( 4 + 4) / 4 ) + 4
  • 7 = (4 + 4) - ( 4 / 4 )
  • 8 = ( 4 + 4 + 4 - 4 )
  • 9 = ( ( 4 / 4 ) + 4 ) + 4
  • 10 = je, je, ... espero les vostres respostes

Hi han més possibilitats... a veure si les trobeu!!

diumenge, 2 de novembre de 2008

Els dipòsits bancaris

En aquest temps de crisis que estem vivim, els Banc i caixes necessiten urgentment la captació de diners. Necessiten que els seus clients contractin dipòsits, plans de pensions, assegurances d'estalvi, ...

La raó poden ser diverses...però si no tenen diners no poden per exemple, concedir més hipoteques o pagar els interessos dels dipòsits a punt de vèncer (un peix que es mossega la cua).

El que vull escriure amb aquesta entrada, és aclarir els 4 conceptes bàsics que hem de tenir clar a l'hora de posar els nostres estalvis en un Banc o Caixa. A més a més, amb la saturació d'ofertes que hi ha avui en dia cal destriar les ofertes interessants a les que són enganyoses.

El primer que ens hem de preguntar és : ¿Quant temps vull tenir els meus estalvis en el Banc o Caixa?
La resposta serà el plaç en què contractaré el dipòsit. Normalment i perquè l'inversió sigui rentable aquest plaç ha de ser igual o superior a 1 any.

Aquesta pregunta es important, doncs serà un temps que no podrem disposar d'aquest diners i, en cas de voler-ho fer, haurem de pagar una comissió de penalització.

¿Quin benefici obtindré dels meus estalvis?
La resposta aquí ja és més difícil. Cada entitat financera i cada dipòsit pot tenir una forma diferent de generar interessos. Per aquest motiu el Banc d'Espanya obliga a totes les entitats publicar un índex que homogeneïtzi tots els dipòsits, la TAE.

La Tasa Anual Equivalent (TAE)és una referència orientativa sobre el cost real d'una inversió (els nostres estalvis) o sobre un préstec.

La TAE té en compte els interessos, les comissions bancàries, la forma de pagament -mensual, trimestral, anual, ...) i altres despreses. Per calcular la TAE a partir del tipus d'interès s'utilitza la següent fórmula:
a on r és el tipus d'interès nominal expressat en tant per ú (7% = 0,07)
a on f és la freqüència de cobrament/pagament d'interessos (12 si és mensual, 4 si és trimestral o 1 si és anual)

La TAE i el TIN (tipus interès nominal) són exactament igual si la inversió és a 1 any i el pagament d'interessos és al venciment. Però normalment els Banc i Caixes no són tan simples i ho compliquen tot.

El més habitual és trobar-se anuncis com aquest: "Dipòsit al 7% TAE amb pagament d'interessos trimestrals".

És a dir, al cap d'un any obtindrem un benefici (aplicant la fórmula del Carrete):
però intentem esbrinar que ha fet el Banc o la Caixa i veurem que no tot és tan perfecte.

Aquest dipòsit té un TIN -tipus d'interès- de:
és a dir, un 6,8% -fixem-nos en el petit detall que ja no és un 7% tal i com deia l'anunci-

L'anunci deia que els interessos es cobraven trimestralment, per tant hem de conèixer quin rendiment hem de tenir el primer trimestre.
Per tant, tenim
  • 1,7058% sobre 100€ el primer trimestre = 101,70€
  • 1,7058% sobre 101,70€ -capital acumulat- el segon trimestre = 103,44€
  • 1,7058% sobre 103,44€ -capital acumulat- el tercer trimestre = 105,20€
  • 1,7058% sobre 105,20€ -capital acumulat- el quart trimestre = 107€
Per tant, per poder cobrar 107€ no podem treure els diners fins al final del nostre venciment.

Els matisos són importants, el Banc només ha tingut que desemborsar un 6,8% per oferir-nos un 7%

Exposem un altre cas que s'accentua aquest fet. Veiem el següent anunci. "Dipòsit estrella: 7% TAE a 6 mesos"

En un primer instant, podem pensar...
però aquí la variable ha tenir en compte és el temps!!! La nostra inversió no és a 1 any sinó a 6 mesos, per tant hem de cobrar:
Hi ha entitats, com per exemple bancaja, que els interessos no els reinverteix en el dipòsit sinó que s'abonen en un altre compte i per tant estan subjectes a la retenció fiscal (18%).
Per tenir els conceptes clars, tots els interessos estan subjectes a una retenció del 185 però cobrar-los trimestralment o al venciment del dipòsit ens afecta. veiem un exemple.

Si invertim 100€ en un dipòsit al 7%TAE durant un any, rebrem al venciment un benefici de 7€ els quals hem d'aplicar la retenció: 7€ - 18% = 5,74€
Obtenim una rentabilitat neta del 5,74%

En canvi, si volem cobrar els interessos trimestralment tenim:

Calculem el tipus d'interès nominal
calculem quin rendiment hem de tenir el primer trimestre.
D'aquests interessos (1,7058€) apliquem la retenció: 1,7058€ - 18% = 1,3987€

Com que els interessos no els reinvertim en el dipòsit, cada trimestre cobrarem els mateixos interessos per tant tenim: 1,3987 * 4 trimestres = 5,59€

Resumint,
  • Si cobrem els interessos al venciment tindrem 5,74€ (una rendibilitat neta del 5,74%)
  • Si cobrem els interessos cada trimestre tindrem 5,59€ (una rendibilitat neta del 5,59%)
La diferència per quantitats elevades pot ser significativa.

Últim consell: Els diners invertits han de generar diners. Recomano evitar sempre que es pugui els dipòsits amb remuneració en espècie. És a dir, inverteixo els diners per una cafetera o un nòrdic.

dilluns, 29 de setembre de 2008

El mètode GTD

El GTD (Getting Things Done - 'Tenir les coses fetes') és un mètode de gestió d'activitats o altrament dit, un mètode personal de productivitat -com ser més efectiu amb el menor esforç possible-.

La idea bàsica és molt senzilla. Cal esborrar de la nostra ment totes les tasques que tenim pendents, guardant-les en un lloc concret. D'aquesta manera, alliberem la nostra ment de recordar que cal fer i es pot concentrar en fer la tasca.

Aquest mètode va ser desenvolupat per David Allen en el seu llibre 'Getting Things Done: The Art of Stress-Free Productivity' publicat al 2001, i a data d'avui encara continua vigent i guanyant adeptes arreu del món.

El mètode GTD defineix 5 etapes per a dominar el flux de treball.
  1. RECOPILAR: Recollir en un 'cub' tot el que necessites recordar o realitzar. Com exemple de possibles entrades a aquest 'cub' podríem trobar el correu electrònic, feeds, trucades, ...
  2. PROCESSAR: Processar els elements del 'cub'. En el següent gràfic (extret de la web oficial de David Allen) podem veure quina és la seqüència a seguir,
    En aquest apartat cal tenir present el següent corol·lari del mètode: 'Qualsevol tasca que pugui realitzar-se en menys de 2 minuts, cal fer-la'.

    Tanmateix estem en una etapa de reflexió. Un anàlisis -amb calma- sobre la planificació d'una tasca ens generarà una sèrie d'accions més tard sense necessitat de tornar-les a planificar.
  3. ORGANITZAR: Cal ubicar els diferents elements en diferents llistes per ser atesos. Les possibles llistes que podem generar són:
    • Pròximes accions / recordatoris: Per a tot element que requereixi la nostra atenció, cal decidir quina és la pròxima acció necessària a realitzar.
      És convenient guardar aquestes accions pel context a on es poden realitzar (oficina, telèfon, ordinador,...).
    • Projectes: Tota tasca que requereixi més d'una acció. Cal revisar periòdicament per assegurar que tot projecte té una pròxima acció associada a ell.
    • En espera: Quan s'ha delegat una acció o s'espera un esdeveniment extern.
    • Algun dia: Coses que és vol fer però no és pot.
    • Objectius i valors: Llistat d'objectius i valors propis. En aquest llistat podem incloure:
      + Objectius d'1 a 2 anys (amb revisió trimestral)
      + Objectius de 3 a 5 anys (amb revisió anual)
      + Carrera, propòsits, estil de vida (amb revisió anual)
  4. REVISAR: Potser l'etapa més feixuga del sistema però la que aporta més valor. S'ha de revisar la llista de pròximes accions / recordatoris diàriament o quan tinguem un moment lliure.
    Setmanalment cal revisar totes les accions destacades, els projectes i els ítems 'en espera'.
    Podeu trobar un llistat per ajudar a aquesta revisió, en aquest link.
  5. FER: Realitzar les accions escollides segons el que és pot fer (context), el temps necessari, ...
Amb aquests 5 passos ja podem posar en pràctica el mètode GTD, però potser començar és la part més difícil (com sempre).
El primers passos per començar són:
  • Organitzar tots els documents que hi hagi sobre l'escriptori fins que aquest estigui net i ordenat.
  • Processar el correu electrònic i bústia d'entrada fins a netejar-la.
  • Realitzar un brainstorming -pluja d'idees- de tasques i idees en un quadern o dispositiu mòbil.
  • establir un sistema classificatori senzill.
  • Crear llistes conceptuals de totes les teves accions; una llista de projectes, una llista d'espera, ...
  • Utilitzar un calendari per a recordar futures tasques o compromisos
  • Fer una revisió setmanal
I fins aquí l'explicació teòrica de GTD. Ara cal adaptar aquesta metodologia a les necessitats i funcionament de cadascú.
Jo ho intentaré al llarg de 2 a 3 setmanes i desprès tornaré a publicar un post amb els meus resultats.

Ànims!!!

P.S. S'accepten tot tipus de suggeriments.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Conèixer el futur

Llegia avui a google.dirson.com una post sobre la creació d'un blog per part d'un fundador de Google, en Sergey Brin.

El blog anomenat too, joc de paraules que fa referència al nombre 2 (two en anglès) contraposant-se al nombre googol (un 1 seguit de 100 zeros) d'on prové el nom Google, el co-fundador de Google intenta expressar els seus pensaments, idees, ...

El que més m'ha sorprès, i d'aqui l'entrada d'aquest blog, és el segon missatge del blog: LRRK2.
En aquest missatge, un dels homes més rics del món, afirma que té una mutació en el gen LRRK2 que li provoca que tingui un percentatge d'entre un 20% i un 80% de generar l'enfermetat de Parkinson.

Va realitzar-se la prova de l'ADN a l'empresa 23andMe que es propietat de la seva dona i a on Google ha invertit molts milions de dòlars.
Aquesta empresa ofereix per uns 400$ (276 €) el teu mapa genètic el cual et permet conèixer si pots tenir més de 80 malalties, els teus antepassats o, potser el més típic, proves de paternitat.

Saber el que ha de venir pot ajudar a preparar-te i a minimitzar els efectes, però també pot crear-te una angoixa que no et permeti viure.

¿Ens agradaria saber quan i com morirem?

Sóc de l'opinió que la ignorancia fa la felicitat, però aquest cop m'agradaria conèixer el que diu el meu genoma, en definitiva preparar-me.

I vosaltres (si és que hi ha algú ;-), us agradaria saber quin risc podeu tenir de patir certes malalties?

dissabte, 30 d’agost de 2008

Platja Morro del Gos


El Perelló és un poble interior de les terres de l'Ebre. Aquest poble té un important parc eòlic a la seva part de muntanya però també te dues platges espectaculars, una al costat de l'altra.

Nosaltres anàvem (quasi sempre per la tarda) a la platja 'Morro del Gos'. Una platja plena de pedres que ens recordaven la necessitat de portar sabates per caminar i banyar-se.

Aquesta platja tenia unes roques a on hi havia força crancs i, és clar, la Maria i la Marina només volien estar-hi per veure si en pescaven.

dijous, 28 d’agost de 2008

Flors

Flors que hi havien a la casa de l'Ampolla.

He aplicat un retoc fotogràfic. Vaig trobar una web amb tot de marcs per a photoshop.

dilluns, 25 d’agost de 2008

Cadenes

¿Quantes pesades cadenes tenim en la nostra vida?

dimecres, 20 d’agost de 2008

Bassa de les olles - II


Una altra fotografia de la 'Bassa de les olles'.

Aquesta foto l'he tractat amb el photoshop per saturar els colors i per aplicar l'emmarcat.