Las heridas quemaban como soles
a las cinco de la tarde,
y el gentío rompía las ventanas
a las cinco de la tarde.
A las cinco de la tarde.
¡Ay qué terribles cinco de la tarde!
¡Eran las cinco en todos los relojes!
¡Eran las cinco en sombra de la tarde!
a las cinco de la tarde,
y el gentío rompía las ventanas
a las cinco de la tarde.
A las cinco de la tarde.
¡Ay qué terribles cinco de la tarde!
¡Eran las cinco en todos los relojes!
¡Eran las cinco en sombra de la tarde!
Entrades
1 comentari:
Ja et vaig dir l'altre dia que la foto és terrible. El poema ja sé que et va impactar, però tot plegat és una mica tètric.
El lloc ara potser sí que ho sembla, de tètric, però quan vivia el Marquès ja saps que allà hi havia molta activitat, molta vida.
Segueix el meu consell i posa una foto més real del Cortijo i un poema relacionat amb el tema.
Carmen
Publica un comentari a l'entrada