Les matemàtiques estan a tot arreu

Fa unes setmanes que he descobert el Google Reader i estic suscrit a diversos feeds.

Un que m'ha agradat molt l'he llegit al blog de microsiervos.

Transcripció literal:

Spaghetti a la Fibonacci

Alejandro nos envió esta receta/mini-cuento que se inventó:

Fibonacci pasó gran parte de su vida intentando que su nombre pasase a la posteridad. Invirtió décadas en una receta magistral de pasta con la que ser recordado por siempre. Murió sin conseguir su objetivo. Su esposa, como prueba de su gran amor por él, le hizo un regalo el día de su entierro: Escribió en su lápida los ingredientes del plato que más le había gustado de su marido:

Spaguetti a'la Fibonacci

1 kilo de pasta
2 huevos
3 cebollas
5 lonchas de beicon
8 cucharadas de aceite
13 taquitos de queso parmesano
21 cucharadas de nata líquida

Al final un s'adona que les mates estan a tot arreu. Impressionant!!!

Els camins del desig (Desire paths)

Sempre m'han agradat les miscel·lànies. Encara recordo quan el meu avi em llegia del TBO la secció 'De todo un poco'.

Fa uns anys va arribar a la meva mà el llibre "Miscelánea Original de Schott" de Ben Schott, i va ser el punt clau per determinar que el que més m'agrada es saber una mica de tot.

Aquesta setmana he descobert una d'aquelles coses que perfectament poden anar a una miscel·lània, els camins del desig.


Podeu llegir més sobre el tema a microsiervos.

Arrosada

El passat diumenge 6 d'abril varem celebrar l'aniversari de la Cristina (24 anys) i per celebrar-ho vàrem decidir fer una arròs de muntanya al terrenys del cunyat.

L'arròs va quedar bonissím i amb ganes de tornar a repetir



Arròs de muntanya:

1. Fregim el pollastre, les costelles de porc i les salsitxes. Un cop estiguin ben fetes retirar.
2. Fregim la ceba, l'all, les cartxofes, la mongeta tendre i el pebrot vermell.
3. Quan agafin un toc de color, tirar la carn i tot seguit el tomàquet... en el nostre cas 1 pot.
4. Remenar-ho bé durant 5 minuts i llençar força aigua de 3 a 4 litres-
5. Quan comenci a bullir l'aigua...llençar l'arròs i remenar molt suaument de quan a quan.
6. ... a menjar!!!

El truc resideix en el foc... nosaltres varem fer servir llenya prima que feia flama però sense passar-nos. De quan en quan llançàvem 2 o tres branquillons per fer una mica de flama i que l'aigua bullis.

Link al àlbum de fotos (cliqueu sobre la imatge)...

Arrosada

La conjectura 3x + 1

Fa temps que estic subscrit al servei de publicacions del Departament de Matemàtiques de la UAB (Materials Matemàtics). De quant en quant, els professors del Departament publiquen escrits sobre algún tema matemàtic.

Aquest mes m'ha arribat un escrit fet pel Catedràtic d'Universitat Jaume Llibre sobre la conjectura 3x+1.

Partim de la funció
Si agafem x=13 podem construir la següent successió:

13, 40, 20, 10, 6, 16, 8, 4, 2, 1, 4, 2, 1, 4, 2, 1, ...

si agafem x=24, tenim:

24, 12, 6, 3, 10, 5, 16, 8, 4, 2, 1, 4, 2, 1, 4, 2, 1, ...

Observem que ambdues successions acaben amb el cicle 4, 2, 1 indefinidament.

Citat l'article, 'Els matemàtics, davant d'un fet com aquest, són agosarats i ràpidament fan una conjectura, és a dir una hipòtesis emesa a priori sobre un enunciat del qual encara s'ignora la demostració."

Conjectura 3x+1: Provar que per a tot número natural x, si construïm la seva successió tal i com hem explicat, arribarem a repetir els números 4, 2, 1.

Doncs, això que sembla tan fàcil és un problema intractable i que encara no s'ha resolt. Bé, millor dit, només s'ha pogut demostrar que per a qualsevol nombre x natural més petit que 17 · 2^58 això és cert.

Podeu consultar la resolució a l'article.

El que més m'ha sorprès d'aquest article és el fet com hi ha gent que és planteja aquesta coses que semblant tan insignificants per adonar-se l'insignificant que és l'home davant del coneixement.

Jo vull ser com ells.

Art?

A Berlín en farien una exposició...
A New York una restrospectiva...
A Barcelona un espai jove...

A Rubí hauriem de fer un judici als arquitectes que van dissenyar aquests edificis del 25 de Setembre.

Enric Vilardell Navas

Amb 3 (esquerra) 4 mesos i mig (dreta) ...

La Mola - Montcau - La Mola

El passat dimecres 30 de gener tenia vacances per anar a esquiar, però com comença a ser habitual els darrers anys, l'empresa TRAVISKI ho va anular. No sé si per falta de gent o per falta de neu...

La qüestió és que vaig decidir anar a caminar a unes dels llocs que més records hem porta... a la Mola.

La idea era fer fotografies durant tota l'excursió...

Vaig arribar a les 8h. del matí a Matadepera amb un cel ple de núvols baixos... :-( quin dia havia triat, però al final no va ser així.

Un cop vaig arribar al cavall Bernat i vaig agafar el camí que surt per la dreta per enfilar-me cap amunt, vaig veure que seria un dia espectacular...

El sol sortint per sobre del núvols i il·luminant el camí cap a la Mola...

Enlloc de pujar directament a la Mola, vaig decidir agafar el camí de la Font Soleia.

La veritat és que aquest camí, sempre m'ha agradat. Les vistes són espectaculars i els corriols que circulen entre pendents i parets et

fan sentir com si fossis un furtiu... segur que molts anys la gent ha utilitzat aquest camí per creuar la Mola sense ser vistos pels vigilants del Monestir...

La meva idea era arribar a esmorzar als òbits i d'allar anar caminant fins al Montcau.

I així, ho vaig fer i desprès de caminar i caminar em vaig adonar de la baixa forma que tinc. Rampes per les cames i esquena destrossada. Però la idea era senzilla, poc a poc i un peu davant de l'altre... no tenia pressa, volia disfrutar del dia, ...

Les vistes eren espectaculars i no trobava ningú pel camí... estava sol?

Cap a al migdia i tornar del Montcau vaig començar a trobar-me gent.. no gaire.. 5 persones però algo és algo :-)

Dinar a la Mola, coca-cola al Bar i tornada cap a casa a buscar la Marina.

Valoració final del dia: Perfecte!!! qué més puc demanar?

Montserrat al capvespre

Aquest cap de setmana he practicat molt amb el Photoshop.

Aquest és el resultat...

2008

Aquesta imatge evoca tot el que desitjo pel 2008.

Sortida a Vallvidrera

El diumenge 11 de novembre de 2007 varem sortir a estirar les cames pels voltants del Centre d'Informació del Parc de Collserola.

La veritat es que va ser una sortideta molt maca, sense pretensions, però molt agradable.

Varem deixar el cotxe al costat de la estació dels FFCC de Vallvidrera i pujarem fins al Centre d'Informació del Parc que està just al davant de la Casa-Museu de Mossèn Cinto Verdaguer -Quinta Juana-.

Desprès d'esmorzar accedirem al Centre que molt amablement ens van donar una guia amb 5 excursions circulars (comencen i acaben al Centre) de diferents temps (des de 20 minutes fins a dues hores).

Nosaltres varem triar la de color Groc ('Passejada de les fonts - 20 minuts') que al final de recorregut enganxa amb la de color Verd (Passejada al pantà de Vallvidrera - 15 minuts) que ens tornava a deixar el cotxe.

Sortint del Centre ens trobem tot un passeig de plataners, que ara a la tardor, és una delícia amb els nens fer una pluja de fulles.

En aquesta passejada ens trobem 4 fonts i unes quantes escales que ens ajuden a superar el desnivell (petit) entre el Centre i la estació de Vallvidrera.

El més maco d'aquest camí, són els colors. Dels verds als marrons passant per una tonalitat de grocs i taronges espectacular. Amb aquestes situacions no pots deixar de disparar la càmera.

Un cop arribats a l'estació de Vallvidrera, en comptes de tornar al Centre d'Informació, agafarem el camí que ens portava al pantà de Vallvidrera i també al nostre cotxe.

El pantà (a 10 minuts) no té res de l'altra món però està molt arreglat i ple de plataners que ara a la tardor deixen el camí amb una catifa de fulles.

El pantà de Vallvidrera, inaugurat l'any 1865, va ser construït per dur aigua potable a la població de Sarrià a través de la Mina Grott. Tot plegat deixà d'utilitzar-se molt aviat.

... i d'aquí al cotxe per anar a dinar...

però abans d'agafar el cotxe vàrem fer una mica el 'mico'.