Art?

A Berlín en farien una exposició...
A New York una restrospectiva...
A Barcelona un espai jove...

A Rubí hauriem de fer un judici als arquitectes que van dissenyar aquests edificis del 25 de Setembre.

Enric Vilardell Navas

Amb 3 (esquerra) 4 mesos i mig (dreta) ...

La Mola - Montcau - La Mola

El passat dimecres 30 de gener tenia vacances per anar a esquiar, però com comença a ser habitual els darrers anys, l'empresa TRAVISKI ho va anular. No sé si per falta de gent o per falta de neu...

La qüestió és que vaig decidir anar a caminar a unes dels llocs que més records hem porta... a la Mola.

La idea era fer fotografies durant tota l'excursió...

Vaig arribar a les 8h. del matí a Matadepera amb un cel ple de núvols baixos... :-( quin dia havia triat, però al final no va ser així.

Un cop vaig arribar al cavall Bernat i vaig agafar el camí que surt per la dreta per enfilar-me cap amunt, vaig veure que seria un dia espectacular...

El sol sortint per sobre del núvols i il·luminant el camí cap a la Mola...

Enlloc de pujar directament a la Mola, vaig decidir agafar el camí de la Font Soleia.

La veritat és que aquest camí, sempre m'ha agradat. Les vistes són espectaculars i els corriols que circulen entre pendents i parets et

fan sentir com si fossis un furtiu... segur que molts anys la gent ha utilitzat aquest camí per creuar la Mola sense ser vistos pels vigilants del Monestir...

La meva idea era arribar a esmorzar als òbits i d'allar anar caminant fins al Montcau.

I així, ho vaig fer i desprès de caminar i caminar em vaig adonar de la baixa forma que tinc. Rampes per les cames i esquena destrossada. Però la idea era senzilla, poc a poc i un peu davant de l'altre... no tenia pressa, volia disfrutar del dia, ...

Les vistes eren espectaculars i no trobava ningú pel camí... estava sol?

Cap a al migdia i tornar del Montcau vaig començar a trobar-me gent.. no gaire.. 5 persones però algo és algo :-)

Dinar a la Mola, coca-cola al Bar i tornada cap a casa a buscar la Marina.

Valoració final del dia: Perfecte!!! qué més puc demanar?

Montserrat al capvespre

Aquest cap de setmana he practicat molt amb el Photoshop.

Aquest és el resultat...

2008

Aquesta imatge evoca tot el que desitjo pel 2008.

Sortida a Vallvidrera

El diumenge 11 de novembre de 2007 varem sortir a estirar les cames pels voltants del Centre d'Informació del Parc de Collserola.

La veritat es que va ser una sortideta molt maca, sense pretensions, però molt agradable.

Varem deixar el cotxe al costat de la estació dels FFCC de Vallvidrera i pujarem fins al Centre d'Informació del Parc que està just al davant de la Casa-Museu de Mossèn Cinto Verdaguer -Quinta Juana-.

Desprès d'esmorzar accedirem al Centre que molt amablement ens van donar una guia amb 5 excursions circulars (comencen i acaben al Centre) de diferents temps (des de 20 minutes fins a dues hores).

Nosaltres varem triar la de color Groc ('Passejada de les fonts - 20 minuts') que al final de recorregut enganxa amb la de color Verd (Passejada al pantà de Vallvidrera - 15 minuts) que ens tornava a deixar el cotxe.

Sortint del Centre ens trobem tot un passeig de plataners, que ara a la tardor, és una delícia amb els nens fer una pluja de fulles.

En aquesta passejada ens trobem 4 fonts i unes quantes escales que ens ajuden a superar el desnivell (petit) entre el Centre i la estació de Vallvidrera.

El més maco d'aquest camí, són els colors. Dels verds als marrons passant per una tonalitat de grocs i taronges espectacular. Amb aquestes situacions no pots deixar de disparar la càmera.

Un cop arribats a l'estació de Vallvidrera, en comptes de tornar al Centre d'Informació, agafarem el camí que ens portava al pantà de Vallvidrera i també al nostre cotxe.

El pantà (a 10 minuts) no té res de l'altra món però està molt arreglat i ple de plataners que ara a la tardor deixen el camí amb una catifa de fulles.

El pantà de Vallvidrera, inaugurat l'any 1865, va ser construït per dur aigua potable a la població de Sarrià a través de la Mina Grott. Tot plegat deixà d'utilitzar-se molt aviat.

... i d'aquí al cotxe per anar a dinar...

però abans d'agafar el cotxe vàrem fer una mica el 'mico'.

Els Músics de Bremen

El diumenge 21 d'Octrubre varem portar a la Marina i a la Maria a l'espectacle infàntil 'Els Músics de Bremen' a l'auditori de Sant Cugat.

Objetivo: 75-240mm / 98mm 1/125 seg. - F/5 ISO 1600

Objetivo: 75-240mm / 155mm 1/80 seg. - F/5 ISO 1600

Objetivo: 75-240mm / 85mm 1/50 seg. - F/5 ISO 1600

Turó de Can Mates

El passat diumenge 15 de setembre de 2007 varem estar jugant al parc del Turó de Can Mates i quan s'estava a punt de fer fosc, varem pujar al capdemunt del Turó.

Des d'allí es veu tota la contrada i no vaig poder resistir la tentació de fer aquestes fotos i adjuntar-les (Photoshop CS3).

Sol d'estiu

Aquesta fotografia es va 'tirar' el passat Agost del 2007 durant les meves vacances a Jaén. Posteriorment es va retorcar amb PhotoShop per incrementar el contrast.

Sortida al Corredor

El passat 9 de setembre varem fer una excursió al Parc Natural del Corredor-Montnegre. Amb nens es complicat caminar i va ser una sortida amb cotxe però el fet es sortir i disfrutar.

Abans d'arribar a Vallgorgina hi ha un trencall a ma dreta que indica la entrada al Parc Natural, i des d'aquí en surt una pista apta per tot tipus de cotxes (i per desgràcia, també per a quads!!!).

Al cap d'uns 10 minuts, cal aturar-se i estirar les cames tot arribant-se al Dolmen de Pedra Gentil.

Explica la llegenda que antigament, cada dissabte, les bruices, pujades a la seva escombra voladora, arribavan al Dolmen per a preparar una olla màgina de herbes verinoses, seps i escorpindes del Montnegre i del Corredor.

La Maria i la Marina van estar buscant tota l'estona les bruixes i no les van trobar, potser estaven dormint ;-)

Retornant a on hem deixat els cotxes, podem arribar caminant a Santa Eulàlia de Tapioles. Una esglèsis en runes però que en el seu temps deuria ser molt important.

Llàstima que aquests tresors no es conservint i mica en mica es vagi perdent tot.

Continuant pista amunt trobem el Santuari del Corredor, un lloc a on podem trobar un centre d'informació del parc i un restaurant per esmorzar, dinar o simplement pendre alguna cosa. Però el millor de tot és l'esplanada que hi ha al davant. Una planicia perquè els nens corrin amunt i avall i aixó no té preu.

Desprès de dinar varem aprofitar la tarda per visitar Breda, ja que quedava molt a prop.

Un cop a Breda vaig fer unes quantes fotografies als llocs emblemàtics de 'Ventdelpla'.