dijous, 26 de novembre del 2009
dilluns, 10 de novembre del 2008
Cortijo de Nínchez
dijous, 6 de novembre del 2008
Problema de matemàtiques
Construir els nombres del 0 al 10 utilitzant quatre 4 i les operacions +, -, *, /.
Per exemple:
.... (si ho vols intentar deixa de llegir)
Hi han més possibilitats... a veure si les trobeu!!
Per exemple:
- 0 = (4 + 4) - (4 +4)
.... (si ho vols intentar deixa de llegir)
- 1 = (4 - 4) + (4 / 4)
- 2 = (4 / 4) + (4 / 4)
- 3 = (4 * 4 * 4) / 4
- 4 = ( (4 - 4 ) * 4 ) + 4
- 5 = ( (4 * 4) + 4 ) / 4
- 6 = ( ( 4 + 4) / 4 ) + 4
- 7 = (4 + 4) - ( 4 / 4 )
- 8 = ( 4 + 4 + 4 - 4 )
- 9 = ( ( 4 / 4 ) + 4 ) + 4
- 10 = je, je, ... espero les vostres respostes
Hi han més possibilitats... a veure si les trobeu!!
diumenge, 2 de novembre del 2008
Els dipòsits bancaris
La raó poden ser diverses...però si no tenen diners no poden per exemple, concedir més hipoteques o pagar els interessos dels dipòsits a punt de vèncer (un peix que es mossega la cua).
El que vull escriure amb aquesta entrada, és aclarir els 4 conceptes bàsics que hem de tenir clar a l'hora de posar els nostres estalvis en un Banc o Caixa. A més a més, amb la saturació d'ofertes que hi ha avui en dia cal destriar les ofertes interessants a les que són enganyoses.
El primer que ens hem de preguntar és : ¿Quant temps vull tenir els meus estalvis en el Banc o Caixa?
La resposta serà el plaç en què contractaré el dipòsit. Normalment i perquè l'inversió sigui rentable aquest plaç ha de ser igual o superior a 1 any.
Aquesta pregunta es important, doncs serà un temps que no podrem disposar d'aquest diners i, en cas de voler-ho fer, haurem de pagar una comissió de penalització.
¿Quin benefici obtindré dels meus estalvis?
La resposta aquí ja és més difícil. Cada entitat financera i cada dipòsit pot tenir una forma diferent de generar interessos. Per aquest motiu el Banc d'Espanya obliga a totes les entitats publicar un índex que homogeneïtzi tots els dipòsits, la TAE.
La Tasa Anual Equivalent (TAE)és una referència orientativa sobre el cost real d'una inversió (els nostres estalvis) o sobre un préstec.
La TAE té en compte els interessos, les comissions bancàries, la forma de pagament -mensual, trimestral, anual, ...) i altres despreses. Per calcular la TAE a partir del tipus d'interès s'utilitza la següent fórmula:
a on r és el tipus d'interès nominal expressat en tant per ú (7% = 0,07)a on f és la freqüència de cobrament/pagament d'interessos (12 si és mensual, 4 si és trimestral o 1 si és anual)
La TAE i el TIN (tipus interès nominal) són exactament igual si la inversió és a 1 any i el pagament d'interessos és al venciment. Però normalment els Banc i Caixes no són tan simples i ho compliquen tot.
El més habitual és trobar-se anuncis com aquest: "Dipòsit al 7% TAE amb pagament d'interessos trimestrals".
És a dir, al cap d'un any obtindrem un benefici (aplicant la fórmula del Carrete):
però intentem esbrinar que ha fet el Banc o la Caixa i veurem que no tot és tan perfecte.Aquest dipòsit té un TIN -tipus d'interès- de:
és a dir, un 6,8% -fixem-nos en el petit detall que ja no és un 7% tal i com deia l'anunci-L'anunci deia que els interessos es cobraven trimestralment, per tant hem de conèixer quin rendiment hem de tenir el primer trimestre.
Per tant, tenim- 1,7058% sobre 100€ el primer trimestre = 101,70€
- 1,7058% sobre 101,70€ -capital acumulat- el segon trimestre = 103,44€
- 1,7058% sobre 103,44€ -capital acumulat- el tercer trimestre = 105,20€
- 1,7058% sobre 105,20€ -capital acumulat- el quart trimestre = 107€
Els matisos són importants, el Banc només ha tingut que desemborsar un 6,8% per oferir-nos un 7%
Exposem un altre cas que s'accentua aquest fet. Veiem el següent anunci. "Dipòsit estrella: 7% TAE a 6 mesos"
En un primer instant, podem pensar...
però aquí la variable ha tenir en compte és el temps!!! La nostra inversió no és a 1 any sinó a 6 mesos, per tant hem de cobrar:
Hi ha entitats, com per exemple bancaja, que els interessos no els reinverteix en el dipòsit sinó que s'abonen en un altre compte i per tant estan subjectes a la retenció fiscal (18%).Per tenir els conceptes clars, tots els interessos estan subjectes a una retenció del 185 però cobrar-los trimestralment o al venciment del dipòsit ens afecta. veiem un exemple.
Si invertim 100€ en un dipòsit al 7%TAE durant un any, rebrem al venciment un benefici de 7€ els quals hem d'aplicar la retenció: 7€ - 18% = 5,74€
Obtenim una rentabilitat neta del 5,74%
En canvi, si volem cobrar els interessos trimestralment tenim:
Calculem el tipus d'interès nominal
calculem quin rendiment hem de tenir el primer trimestre.
D'aquests interessos (1,7058€) apliquem la retenció: 1,7058€ - 18% = 1,3987€Com que els interessos no els reinvertim en el dipòsit, cada trimestre cobrarem els mateixos interessos per tant tenim: 1,3987 * 4 trimestres = 5,59€
Resumint,
- Si cobrem els interessos al venciment tindrem 5,74€ (una rendibilitat neta del 5,74%)
- Si cobrem els interessos cada trimestre tindrem 5,59€ (una rendibilitat neta del 5,59%)
Últim consell: Els diners invertits han de generar diners. Recomano evitar sempre que es pugui els dipòsits amb remuneració en espècie. És a dir, inverteixo els diners per una cafetera o un nòrdic.
dilluns, 29 de setembre del 2008
El mètode GTD
El GTD (Getting Things Done - 'Tenir les coses fetes') és un mètode de gestió d'activitats o altrament dit, un mètode personal de productivitat -com ser més efectiu amb el menor esforç possible-.La idea bàsica és molt senzilla. Cal esborrar de la nostra ment totes les tasques que tenim pendents, guardant-les en un lloc concret. D'aquesta manera, alliberem la nostra ment de recordar que cal fer i es pot concentrar en fer la tasca.
Aquest mètode va ser desenvolupat per David Allen en el seu llibre 'Getting Things Done: The Art of Stress-Free Productivity' publicat al 2001, i a data d'avui encara continua vigent i guanyant adeptes arreu del món.
El mètode GTD defineix 5 etapes per a dominar el flux de treball.
- RECOPILAR: Recollir en un 'cub' tot el que necessites recordar o realitzar. Com exemple de possibles entrades a aquest 'cub' podríem trobar el correu electrònic, feeds, trucades, ...
- PROCESSAR: Processar els elements del 'cub'. En el següent gràfic (extret de la web oficial de David Allen) podem veure quina és la seqüència a seguir,
En aquest apartat cal tenir present el següent corol·lari del mètode: 'Qualsevol tasca que pugui realitzar-se en menys de 2 minuts, cal fer-la'.
Tanmateix estem en una etapa de reflexió. Un anàlisis -amb calma- sobre la planificació d'una tasca ens generarà una sèrie d'accions més tard sense necessitat de tornar-les a planificar. - ORGANITZAR: Cal ubicar els diferents elements en diferents llistes per ser atesos. Les possibles llistes que podem generar són:
- Pròximes accions / recordatoris: Per a tot element que requereixi la nostra atenció, cal decidir quina és la pròxima acció necessària a realitzar.
És convenient guardar aquestes accions pel context a on es poden realitzar (oficina, telèfon, ordinador,...). - Projectes: Tota tasca que requereixi més d'una acció. Cal revisar periòdicament per assegurar que tot projecte té una pròxima acció associada a ell.
- En espera: Quan s'ha delegat una acció o s'espera un esdeveniment extern.
- Algun dia: Coses que és vol fer però no és pot.
- Objectius i valors: Llistat d'objectius i valors propis. En aquest llistat podem incloure:
+ Objectius d'1 a 2 anys (amb revisió trimestral)
+ Objectius de 3 a 5 anys (amb revisió anual)
+ Carrera, propòsits, estil de vida (amb revisió anual) - REVISAR: Potser l'etapa més feixuga del sistema però la que aporta més valor. S'ha de revisar la llista de pròximes accions / recordatoris diàriament o quan tinguem un moment lliure.
Setmanalment cal revisar totes les accions destacades, els projectes i els ítems 'en espera'.
Podeu trobar un llistat per ajudar a aquesta revisió, en aquest link. - FER: Realitzar les accions escollides segons el que és pot fer (context), el temps necessari, ...
El primers passos per començar són:
- Organitzar tots els documents que hi hagi sobre l'escriptori fins que aquest estigui net i ordenat.
- Processar el correu electrònic i bústia d'entrada fins a netejar-la.
- Realitzar un brainstorming -pluja d'idees- de tasques i idees en un quadern o dispositiu mòbil.
- establir un sistema classificatori senzill.
- Crear llistes conceptuals de totes les teves accions; una llista de projectes, una llista d'espera, ...
- Utilitzar un calendari per a recordar futures tasques o compromisos
- Fer una revisió setmanal
Jo ho intentaré al llarg de 2 a 3 setmanes i desprès tornaré a publicar un post amb els meus resultats.
Ànims!!!
P.S. S'accepten tot tipus de suggeriments.
dilluns, 22 de setembre del 2008
Conèixer el futur
Llegia avui a google.dirson.com una post sobre la creació d'un blog per part d'un fundador de Google, en Sergey Brin.El blog anomenat too, joc de paraules que fa referència al nombre 2 (two en anglès) contraposant-se al nombre googol (un 1 seguit de 100 zeros) d'on prové el nom Google, el co-fundador de Google intenta expressar els seus pensaments, idees, ...
El que més m'ha sorprès, i d'aqui l'entrada d'aquest blog, és el segon missatge del blog: LRRK2.
En aquest missatge, un dels homes més rics del món, afirma que té una mutació en el gen LRRK2 que li provoca que tingui un percentatge d'entre un 20% i un 80% de generar l'enfermetat de Parkinson.
Va realitzar-se la prova de l'ADN a l'empresa 23andMe que es propietat de la seva dona i a on Google ha invertit molts milions de dòlars.
Aquesta empresa ofereix per uns 400$ (276 €) el teu mapa genètic el cual et permet conèixer si pots tenir més de 80 malalties, els teus antepassats o, potser el més típic, proves de paternitat.
Saber el que ha de venir pot ajudar a preparar-te i a minimitzar els efectes, però també pot crear-te una angoixa que no et permeti viure.
¿Ens agradaria saber quan i com morirem?
Sóc de l'opinió que la ignorancia fa la felicitat, però aquest cop m'agradaria conèixer el que diu el meu genoma, en definitiva preparar-me.
I vosaltres (si és que hi ha algú ;-), us agradaria saber quin risc podeu tenir de patir certes malalties?
dissabte, 30 d’agost del 2008
Platja Morro del Gos

El Perelló és un poble interior de les terres de l'Ebre. Aquest poble té un important parc eòlic a la seva part de muntanya però també te dues platges espectaculars, una al costat de l'altra.
Nosaltres anàvem (quasi sempre per la tarda) a la platja 'Morro del Gos'. Una platja plena de pedres que ens recordaven la necessitat de portar sabates per caminar i banyar-se.
Aquesta platja tenia unes roques a on hi havia força crancs i, és clar, la Maria i la Marina només volien estar-hi per veure si en pescaven.
dijous, 28 d’agost del 2008
Flors
dilluns, 25 d’agost del 2008
dimecres, 20 d’agost del 2008
Bassa de les olles - II
diumenge, 17 d’agost del 2008
Trabucador
Al sud del Delta hi ha el 'trabucador', una platja allargassada de sorra que separa la mar Mediterrània de del port dels Alfacs (mapa).
És un tros de platja espectacular, verge, de sorra fina, ... en fi, un lloc preciós.
És un tros de platja espectacular, verge, de sorra fina, ... en fi, un lloc preciós.
dijous, 14 d’agost del 2008
Barca
A la desembocadura del riu Ebre hi ha tot un negoci de cara al turista. Records, Restaurants i Vaixells que fan una volta per la desembocadura explicant i ensenyant curiositats del Delta, com per exemple la muntanya més alta (5 metres) coronades amb les verges de les comunitats republicanes que varen lluitar a la batalla de l'Ebre.
Al costat del moll per agafar el vaixell turístic, vaig veure aquesta barca amb el bidó i em vaig recordar d'una fotografia que havia vist en una revista.
Al costat del moll per agafar el vaixell turístic, vaig veure aquesta barca amb el bidó i em vaig recordar d'una fotografia que havia vist en una revista.
dilluns, 11 d’agost del 2008
Bassa de les olles
Durant les vacances al Delta de l'Ebre, vàrem visitar una zona humida d'aniuament, la Bassa de les Olles.
Aquesta zona és troba a la part nord del Delta, molt a prop de l'Ampolla. És una zona petita a on a la primavera i a l'estiu és deuen veure (a l'estiu només hi ha 2 ànecs) un munt d'espècies des de els miradors que hi han ubicats al voltant de la bassa.

Imatge composta de tres fotografies i adjuntades amb el Photoshop CS2
Aquesta zona és troba a la part nord del Delta, molt a prop de l'Ampolla. És una zona petita a on a la primavera i a l'estiu és deuen veure (a l'estiu només hi ha 2 ànecs) un munt d'espècies des de els miradors que hi han ubicats al voltant de la bassa.
Imatge composta de tres fotografies i adjuntades amb el Photoshop CS2
dissabte, 9 d’agost del 2008
Festa Major 2008 - IV (i últim)
En la primera imatge d'aquest tirallonga de fotografies sobre la Festa Major, vaig mostrar els focs artificial -començar amb l'ùltim acte de la Festa-. Aquella nit l'Albert Isús i jo vàrem estar jugant amb les càmeres per trobar la foto perfecte.
la imatge que adjunto, conté unes quantes proves que vaig fer jugant amb l'obertura del diafragma i la velocitat. Finalment, crec que la combinació perfecte és obertura molt petita i una velocitat d'entre 3 a 7 segons.
la imatge que adjunto, conté unes quantes proves que vaig fer jugant amb l'obertura del diafragma i la velocitat. Finalment, crec que la combinació perfecte és obertura molt petita i una velocitat d'entre 3 a 7 segons.
dimecres, 6 d’agost del 2008
Festa Major 2008 - III
A la cercavila de Gegants de Rubí, vaig fer aquesta foto una mica tirar per tirar. Quan la vaig traspassar a l'ordinador vaig veure que si la treballava una mica amb el Photoshop, podria quedar acceptable.
Els treballs de post-processament que vaig fer són:
Els treballs de post-processament que vaig fer són:
- Saturació de color
- Desenfocament gaussià de allò que no eren els gegants.
dilluns, 4 d’agost del 2008
Festa Major 2008 - II
Quants records que porten les espardenyes de tres betes.
Al setembre la Marina entrarà a l'Esbart Dansaire de Rubí... i potser l'any vinent sortirà en aquest bloc ;-)
Al setembre la Marina entrarà a l'Esbart Dansaire de Rubí... i potser l'any vinent sortirà en aquest bloc ;-)
Etiquetes de comentaris:
festa major,
fotografia
divendres, 11 de juliol del 2008
Tancat per Vacances
dimecres, 9 de juliol del 2008
Festa Major 2008
Molt temps sense escriure... molta feina no acabada.
Per fi he pogut fer funcionar el photoshop 7.0 en linux a través de wine. Estic meravellat!!!
Com a aperitiu ajunta una foto feta durant la Festa Major de Rubí, més concretament en el piromusical, emmarcada a l'estil Scott Kelby.
Per fi he pogut fer funcionar el photoshop 7.0 en linux a través de wine. Estic meravellat!!!
Com a aperitiu ajunta una foto feta durant la Festa Major de Rubí, més concretament en el piromusical, emmarcada a l'estil Scott Kelby.
dimarts, 17 de juny del 2008
Enric Vilardell Navas
dijous, 24 d’abril del 2008
Les matemàtiques estan a tot arreu
Fa unes setmanes que he descobert el Google Reader i estic suscrit a diversos feeds.
Un que m'ha agradat molt l'he llegit al blog de microsiervos.
Transcripció literal:
Spaghetti a la Fibonacci
Un que m'ha agradat molt l'he llegit al blog de microsiervos.
Transcripció literal:
Spaghetti a la Fibonacci
Alejandro nos envió esta receta/mini-cuento que se inventó:
Fibonacci pasó gran parte de su vida intentando que su nombre pasase a la posteridad. Invirtió décadas en una receta magistral de pasta con la que ser recordado por siempre. Murió sin conseguir su objetivo. Su esposa, como prueba de su gran amor por él, le hizo un regalo el día de su entierro: Escribió en su lápida los ingredientes del plato que más le había gustado de su marido:Al final un s'adona que les mates estan a tot arreu. Impressionant!!!
Spaguetti a'la Fibonacci
1 kilo de pasta
2 huevos
3 cebollas
5 lonchas de beicon
8 cucharadas de aceite
13 taquitos de queso parmesano
21 cucharadas de nata líquida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







